Describe your image here.
Describe your image here.
Describe your image here.
L'instrument de corda: El laud
El laúd es un instrument de corda pulsada, pel cual es remota a l´edat mitjana. Va ser molt utilitzat en els anys XIV, XVII, XX.
Consta de les següents parts:
Clavilles: són peces de fusta allargades, amb una lleugera conicitat, en les quals s'enrotlla la corda per tibar.
Trasts: són cordes de budell nuades al voltant del pal. Escurcen la corda a la longitud desitjada quan l'intèrpret les trepitja entre dos d'aquests trasts.
Pal: és el mànec allargat que sorgeix del cos de l'instrument sobre el qual es tendeixen les cordes i s'executen les posicions de la mà que es faci servir.
Diapasó: és la làmina que cobreix el pal per protegir del desgast i donar-li rigidesa, ja que sobre ella es recolzen els dits de l'executant en trepitjar les cordes. Sol ser de banús.
Caixa de ressonància: bombada, construïda a partir de costelles longitudinals, amb forma de mitja pera.
Boca: en els llaüts antics ostenta una rosassa decoratiu finament tallat.
Cordes: són de budell les agudes, i de nucli de budell i entorxat de metall, les greus; són sis dobles cordes afinades a l'uníson per parells, com les de la bandúrria.
Pont: anomenat també barra-cordal, en ell les cordes vibren directament des del nus, sense recolzar-se en cap làmina, com les guitarres actuals.
Cordal: només alguns llaüts medievals posseïen una peça a part per nuar les cordes, ja que a partir d'aquí i fins al XVIII el pont i el cordal coincidien en una única peça, la barra-cordal.
En el mon hi ha molts tipus de laúds amb diferents característiques i noms per exemple: el laúd árabe u oud, laúd chino o pipa
