DEFINICIÓ DE SKA:

ESTIL MUSICAL: SKA

 

 

 

Estil musical nascut a Jamaica en la dècada de 1950 com a derivació del rhythm and blues, que es caracteritza per l'ocupació d'un ritme ràpid, mecànic i sincopat.

Els ritmes que deriven a l'ska, és la fusió del jazz, ment i calipso (ritmes de Trinitat i Tobago), soul, gospel, blues i rockabilly.

L'inici de l'ska va ser musica de protesta, anarquista i en contra de l'imperi anglès.

El significat de Ska és una onomatopeia que se li atribueixen al so de la guitarra, encara que és més semblant al dels platerets en tocar aquest ritme.

Una altra versió diu que és el so que cap a la ràdio quan a kingston volien sintonitzar les emissores de ràdio d'Estats Units, al no tenir recepció s'escoltava un so del senyal "ska, ska, ska".

El que és cert és que d'ahÍ es va prendre la idea per al sincopat de la guitarra, característics de l'ska i va ser Prince Buster el primer a aplicar el beat, d'ahi que se li coneix com el pare de l'ska.

Bandes de Jamaica d'autèntic Ska tradicional (60 's):

Prince Buster

Byron Lee & The Dragonaires

Cole Stranger

Jimmy Cliff

The Skatalites

Ken Boothe

Lord Guantánamo

Ethiopians

Derrik Morgan

The Blue Rivers

 

En els 70 el ska, gràcies als immigrants jamaicans rudeboys, viatja a Anglaterra on es barreja amb el punk resultant un so més ràpid i contundent però mantenint l'estil alegre i ballable. La ideologia d'aquests nous rudies és menys violenta i s'enfrontarà a l'onada de racisme creixent del país. Els rudies establiran així una actitud inconformista i anti-sistema que era pròpia del punk.

 

A la fi dels 80 cada país passaria a desenvolupar la seva pròpia forma de ska usant els seus instruments locals i tradició propis. Entre aquestes propostes es troben: Els Fabulosos Cadillacs, The Refrescos, Panteó Rococó, Ska-p, La Tremenda Korte, Salon Victòria, Els Autèntics Decadents, Skalariak, Maleït Veïnatge i els Fills del Cinquè Pati yDesorden Públic.

 

Mes tard és important resaltar l'incurció masiva del genere musical a Latinoamérica que donaria com a resultat la mezcla dels acords e instrumentalització cada país; es a dir pasaria a desarrollar la seua forma de l'ska utilitzant els seus instruments locals i tradicionals propis.Es troben diferents grups: Los Fabulosos Cadillacs, The Refrescos, Panteón Rococó, Ska-p, La Tremenda Korte, Salon Victoria, Los Auténticos Decadentes, Skalariak, Maldita Vecindad y los Hijos del Quinto Patio y Desorden Público. 

I jo vaig a resaltar un grup español: Ska-p.

 

 

SKA-P

 

 

Uns dels grups musicals representatius del ska a Espanya esSka-P.

Aquest grup està format a Vallecas (Madrid) el 1994. Les seves cançons es caracteritzen pel seu inconformisme, les lletres són una crítica al capitalisme, al nacionalsocialisme, al feixisme, a la tauromàquia, al sionisme, l'imperialisme, els mitjans de comunicació, al racisme, i al especisme i un suport als drets humans i als dels animals, al veganisme, l'ecologisme, l'anarquisme i al narco sindicalisme.

 La seva cançó «Cannabis», reivindicant i donant suport a la legalització de la marihuana, va ser el seu trampolí per aconseguir popularitat a Espanya i Sud-amèrica. En els últims anys ha actuat en diversos festivals multiculturals i alternatius d'Europa.

 

Encara que el seu principal gènere és el Ska punk, en algunes de les seves cançons també hi ha ritmes espanyols, llatins, de dies festius com nadales, i altres estils jamaicans com el reggae, que en diverses ocasions busquen emfatitzar el tema de la cançó.

 

 La formació inicial va ser la següent: Pulpul, veu principal i guitarra; Toni Escobar, guitarra i cors; Juliol, baix; Kogote, teclats i cors; i Pako, bateria.

 Aquest mateix any graven amb la discogràfica AZ-Records el seu primer disc, titulat Ska-P, que conté 9 cançons. El disc no va aconseguir moltes vendes en comparació amb els discos posteriors, però va contribuir al fet que el grup es donés a conèixer, especialment per la cançó «Com un llamp», tema de suport a l'equip de futbol Rayo Vallecano, i que es va fer bastant popular a Vallecas.

 Van tocar diversos concerts, arribant a telonejar a Extremoduro ja Platero i tu, tot i que encara tenien escàs públic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1995-1996: Salt a la fama

 

El 1995, per problemes laborals (li era impossible compaginar treball i grup), el guitarrista Toni deixa la banda, i va entrar en el seu lloc Joxemi. També va entrar Pipi, amic de Pulpul, que fins llavors es limitava a sortir disfressat en alguns concerts i ajudar al grup a carregar i descarregar, i que a partir d'aquest moment va prendre el paper de veu secundària, al mateix temps que seguia disfressant en algunes cançons.

El 1996 van tenir lloc dos fets molt importants per augmentar la fama del grup: la sortida del seu segon disc El vals de l'obrer, que va aconseguir un gran nombre de vendes, fent-se molt popular la cançó «Cannabis»; i la participació en el 9è Festival Vallekas Rock, el que va augmentar la bona fama dels seus directes. 1997-1999: "Eurosis" i la primera gira internacional

Després d'una gira per tot Espanya i part de França, entre 1997 i 1998 graven el seu tercer disc Eurosis. Segueixen tocant a Espanya i França, però en aquesta època també van fer la seva primera irrupció a Amèrica Llatina, tocant a Argentina i Mèxic. Pako, baterista i membre fundador de Ska-P, va deixar la banda enmig de la gira, i va entrar Luismi com a nou baterista.

  També van participar al festival Arezzo Wave d'Itàlia, on van tenir una gran acollida (prop de 10.000 persones).

 

 2000-2004: Reconeixement internacional

L'any 2000 graven Planeta Eskoria, que alguns consideren el seu millor treball, on endureixen el seu so i creen cançons amb un to més seriós, encara que també hi ha cançons en la línia del ska festivaler dels discos anteriors, i les lletres segueixen sent tan directes com sempre. Les gires a hores d'ara ja es reparteixen per França, Itàlia, Suïssa i Espanya. Ja són una banda considerada internacional.

Dos anys més tard surt a la venda el seu 5è àlbum Que corri la veu, el qual han definit com el més complet de la banda. Destaca la barreja d'estils, tant cançons de ska amb aire festiu com temes amb so més durs. La llista de països que van coneixent a Ska-P va augmentant, atès que fan una gira europea per Hongria, Bèlgica, Holanda, Àustria, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa, Regne Unit, Irlanda, Grècia i els països anteriorment citats. També tornen a Amèrica Llatina, tocant a Argentina, Xile, Mèxic, Brasil, Costa Rica, Puerto Rico, Veneçuela, Uruguai, Colòmbia, entre d'altres. A més, en aquestes últimes gires va tenir lloc la incorporació al grup dels bilbaïns Txikitín (trompeta) i Gari (trombó).

Al 2004 surt el seu últim disc abans del "Parada Indefinit", Incontrolable, que a més de comptar amb 16 cançons gravades en directe per tot Europa, l'acompanya un DVD amb 13 temes gravats en Nion (Suïssa) i París. A més s'incorporen tots els videoclips de la banda i imatges del grup en l'última gira.

 

 

 

2005-2007: El "Parón Indefinit"

Després de més de deu anys en actiu, al febrer de 2005 van anunciar que anaven a fer un aturada indefinida. Van argumentar per a això que "necessitaven un descans" a causa de la gran quantitat de concerts per tot el món, no obstant Pipi va afirmar que la decisió havia estat únicament de Pulpul, i que la resta del grup no podia seguir sense ell, així que havien tingut que deixar-ho. De fet, hi ha rumors, fundats en l'actitud d'alguns components, que hi va haver baralles internes entre Joxemi, Pipi i Pulpul.

 

Tanmateix, el grup va declarar que "queda oberta la possibilitat d'un futur retorn". Van anunciar a més una gira de comiat.

El seu últim concert a Espanya va ser el 24 de setembre de 2005 a la Coberta de Leganés, i l'últim recital definitiu abans de l'aturada va ser a Argentina el 12 d'octubre del 2005. Els integrants del grup van decidir donar per finalitzada la seva gira de comiat en aquesta ciutat a causa del tracte rebut en ocasions anteriors. Tot el recaptat en aquest festival va ser donat a diferents organitzacions benèfiques argentines, com a comunitats maputxes (en memòria als danys ocasionats per les invasions espanyoles durant la conquesta i conformació del Virregnat del Riu de la Plata) i menjadors comunitaris de Buenos Aires.

El 2006, sis mesos després de l'aturada, el cantant Pulpul va fer una entrada a la pàgina oficial anunciant que ell seguia component i esperava que aquestes lletres fossin en un futur les d'un nou disc de Ska-P. Alguns membres del grup van formar part d'altres grups durant l'aturada. És el cas de Pipi, qui va fundar un grup alternatiu semblant a Ska-P, anomenat The Bojos. Joxemi també toca a No-Relax grup punk format en 2003 al costat d'una gran cantant Italiana anomenada Micky i amb el qual continua en 2009.

 

 2007-2011: El retorn

El 12 d'octubre de 2007, i després de dos anys del "Parada Indefinit", Pulpul publicar un avís al web oficial en què parlava de la possible reunió del grup el 2008. En el mateix comunicat, escriuen els diferents integrants del grup opinant positivament sobre el retrobament, llevat Pipi; aquest inicialment va anunciar que seguiria amb el seu nou grup, The Bojos, i no tornaria a Ska-P, tot i que finalment sí va tornar amb el grup. Entre els detalls del comunicat, es diu que assajaran amb l'antic repertori i si tot va bé possiblement trauran un nou àlbum a l'octubre del 2008. La tornada del grup es va confirmar a la pàgina oficial del grup on comuniquen sobre un nou disc a l'octubre ( Llàgrimes i Goigs), i una mini-gira a Europa (Itàlia, França, Grècia i Espanya) i països llatinoamericans (Mèxic, Xile, Equador, Argentina, Colòmbia, Uruguai i Veneçuela)

El dia 5 de setembre de 2008, van llançar un single de l'àlbum Llàgrimes i Goigs, anomenat "Crim Sollicitationis", on realitzen fortes crítiques a l'Església Catòlica, tant al Papa Benet XVI, com a la pederàstia d'alguns sacerdots. L'àlbum "Llàgrimes i Gojos" va ser llançat el dia 7 d'octubre després de sis anys sense disc d'estudi i tres sense trepitjar els escenaris. Després de donar nombrosos concerts per Amèrica Llatina i Europa, anuncien que durant 2012 deixaran de trepitjar els escenaris per dedicar-se plenament a preparar un nou àlbum. No obstant això, ja a finals d'aquest any van anunciant a la seva pàgina web nous concerts per al 2013.

2013: S'ha acabat l'aturada

Al febrer de 2013 treuen una antologia per celebrar el seu (gairebé) 20 aniversari a la que anomenen "Tot Ska-P". Al mes següent, publiquen el seu vuitè àlbum sota el nom de 99%. L'àlbum es compon de 15 cançons sobre diversos temes socials com una crítica als mitjans de comunicació, una rememoració als maquis o un cant en defensa del continent africà.

 

 

Crítiques

 

Ska-P ha estat fortament criticat (tant des de fora de l'anarquisme com des de dins) pel que fa al seu discurs polític. La crítica més comuna cap a ells consisteix en la manca de coherència entre el que prediquen i el que realment fan. Els motius d'aquesta crítica són que, encara que es declaren anarquistes i anticapitalistes i critiquen l'autogestió en les seves lletres, concerts i altres aparicions, a més de a la seva web, certament no s'autogestionen, sinó que tenen per discogràfica a Sony / BMG (una multinacional ) i han participat en festivals organitzats per grans empreses, com el Pepsi Music, això és vist com una incoherència amb les seves idees. També van argumentar que tots els diners que van guanyar per participar en el Pepsi Music va ser donat a grups maputxes; no obstant això, els que els critiquen afirmen que el fi no justifica els mitjans i que no és coherent amb les idees anarquistes, ja que per ajudar els perjudicats pel capitalisme també estan ajudant a les multinacionals que són les culpables de la situació d'aquests perjudicats.

Davant d'això, el grup es defensa afirmant que el que ells fan és participar en el sistema per lluitar contra ell, i que és impossible ser totalment coherent amb les idees anticapitalistes avui dia.